Siurells, mòpies, dracs i bubotes!

Les criatures màgiques de Mallorca canvien... i tu les has de fotografiar! Cada nit de lluna plena, les llegendàries criatures de la Serra de Tramuntana es desperten... amb el cos transformat! Més ulls, menys cames, banyes que abans no hi eren... ningú sap com seran aquesta vegada! Prepara la teva càmera, explora els racons més màgics de l’illa i sigues ràpid aconseguint la fotografia més recompensada en cada moment. Qui aconseguirà capturar les criatures més úniques i convertir-se en el millor fotògraf? Un joc de taula infantil ple d’imaginació, observació i criatures fantàstiques amb esperit illenc.

Observa i tria!

Captura Criatura és un joc creat per Marc Salas, amb experiència en l'Aprenentatge Basat en Jocs. Està pensat no només per gaudir a casa, sinó també per fer servir dins l'aula per desenvolupar les habilitats dels més petits!

Les il·lustracions i el disseny gràfic són de Robert Campillo!

Bubotes!

A Mallorca, utilitzam la paraula bubota per referir-nos als fantasmes. Són criatures de la mitologia mallorquina que provenen del més enllà i que ronden les cruïlles i els cementeris de l’illa per espantar els vius. Quan volen fer-se visibles, prenen la forma de persones incorpòries, gairebé transparents i cobertes amb grans llençols blancs. Poden levitar, i són terriblement esfereïdores! També existeixen bubotes a la mitologia valenciana.

Dracs!

Els dracs, tot i la seva indiscutible universalitat i la seva llarga tradició arreu del món, són presents a la literatura catalana, en exemples tan primerencs com als textos de Ramon Llull o de Francesc Eiximenis. Com a mínim des de l’edat mitjana, aquestes criatures fabuloses dotades de peus i d’ales han alimentat la imaginació dels artistes i del poble, i apareixen, per exemple a les Rondaies mallorquines d’en Jordi des Racó (com “Es drac de sa Murtera Blanca”) o a la popular llegenda del drac de na Coca. Alguns testimonis de l’arrelament de la figura del drac a la cultura mallorquina els trobam en la toponímia (la Dragonera, nom ja vigent en temps de Jaume I o la cova del drac).

Mòpies!

La mòpia és un ésser mitològic de la tradició mallorquina, de la qual no s’ha definit amb precisió ni la mida, ni el color ni cap altra característica. És cosa sabuda que les mòpies es fan servir de pretext per riure amb els infants i amb els ingenus, i la tradició proposa que s’envii els nins a “caçar mòpies”. Com explica Alcover, “li fan creure que aquests animals estan damunt un arbre, i anant-hi en una nit fosca (que diuen que és el temps millor), fan que l’enganyat pari amb un sac o amb uns filats davall l’arbre, i aleshores un que està amagat entre el brancam li tira una gerra d’aigua, o una pedrota, o excrement, i allò és la mòpia que ha caçat” (DCVB). Les mòpies són parentes dels gambosins.

Captura Criatura incorpora també siurells, uns instruments tradicionals que es fabriquen amb terrissa o argila i es pinten de blanc (amb calç) i amb pinzellades de colors vius. Habitualment, tenen formes d’animals i persones reals, o d’éssers fantàstics com dimonis o gegants. Al joc, aquests instruments han cobrat vida i són més o menys antropomorfs. L’origen dels siurells és un misteri, però alguns experts afirmen que es remunta a les tradicions precristianes, potser fins i tot de l’edat de bronze.

Siurells!

Altres modes de joc alternatius

Mode captura silenciosa

Objectiu. Aconseguir la quantitat més gran de cartes de criatura mitjançant mímica entre tots els jugadors.

Preparació. Mesclau les cartes de criatures formant un munt. En aquest mode de joc deixau les cartes objectiu a la capsa del joc.

Desenvolupament de la partida. La partida es durà a terme en cinc rondes. A cada ronda, un jugador voluntari agafa tantes cartes de criatura del munt com jugadors hi ha a la partida i, sense mostrar-les, en tria una per tenir-la a la mà i per representar-la amb mímica.

Quan el jugador actiu hagi acabat la representació, mescla la carta representada amb la resta de cartes de criatura que havia agafat del munt. A continuació, revela totes aquestes cartes de criatura a la resta de jugadors, que hauran de seleccionar-ne una amb el dit (dos o més jugadors poden triar la mateixa).

Quan la resta de jugadors tinguin el dit damunt una carta de criatura, el jugador actiu indica quina era la criatura representada. Cada jugador que hagi fallat tornarà una de les cartes de criatura revelades a la capsa del joc. La resta de cartes de criatura es guarden com a recompensa obtinguda.

Final de partida. La partida finalitza quan s’hagin completat cinc rondes de joc. Els jugadors compten les cartes de criatura obtingudes. Els jugadors guanyen la partida si la quantitat de cartes de criatura obtingudes és superior a la que hi ha a la capsa del joc.

Mode captura per veu

Objectiu. Aconseguir la quantitat més gran de cartes de criatura.

Preparació. Abans de començar la partida si sou dos o tres jugadors deixau una carta de criatura a la capsa del joc i tres cartes si sou quatre jugadors.

Mesclau les cartes de criatures formant un munt i deixau-lo cap per avall al centre de la taula a l’abast de tots els jugadors. Cada jugador agafa 3 cartes de criatura. En aquest mode de joc deixau les cartes objectiu a la capsa del joc.

Desenvolupament de la partida. En aquest mode de joc es juga per rondes i no s’utilitzarà la “columna de prestigi” per desempatar. A cada ronda, un jugador diferent, seguint l’ordre de les agulles del rellotge, diu en veu alta quin atribut es compara (per exemple, menys braços). Els jugadors trien una criatura de la seva mà i la juguen cap per avall. Quan tots els jugadors l’hagin jugada, les revelen alhora. La criatura amb més o menys membres d’aquell atribut, guanya, i el jugador s’endú totes les cartes jugades per finalitzar la ronda. En cas d’empat, les cartes de criatura queden al mig i s’afegiran al munt de cartes del jugador que guanyi la següent ronda. En cas que l’empat s’hagi produït al darrer torn del joc, les cartes d’aquesta ronda tornen a la capsa del joc i es compten els punts de les rondes anteriors. Quan finalitzi la ronda, els jugadors agafen una nova carta de criatura de la baralla.

Final de partida. La partida finalitza quan no quedin cartes de criatura per agafar al munt. El jugador amb més criatures obtingudes guanya la partida. En cas d’empat entre dos o més jugadors, tots guanyen.

Moltes gràcies pel suport!

Aquest joc s'ha finançat gràcies de l'Institut d'Indústries Culturals de les Illes Balears, que li ha concedit una subvenció per donar suport a projectes culturals (modalitat D).

I, també, amb el suport de la campanya de Verkami: vkm.is/cucarell